Criteris de Copenhaguen

Els criteris de Copenhaguen són les regles que defineixen si un país és elegible per esdevenir membre de la Unió Europea (UE). Els criteris requereixen que l'estat tingui unes institucions que preservin la governabilitat democràtica i els drets humans, una economia de mercat en funcionament, i que l'estat accepti les obligacions i intencions de la UE. Aquests van ser els criteris d'adhesió establerts el juny de 1993 en el Consell Europeu realitzat a la ciutat de Copenhaguen (Dinamarca), de la qual prenen el seu nom.^[1]

La majoria d'aquests elements s'han aclarit en l'última dècada mitjançant la legislació del Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu, així com per la jurisprudència del Tribunal de Justícia Europeu i el Tribunal Europeu de Drets Humans.^[2]

No obstant això, de vegades apareixen conflictes en les interpretacions entre els Estats membres actuals - alguns exemples d'això són els quals es detallen a continuació.

↑ «OECD Glossary of Statistical Terms - Copenhagen criteria Definition». stats.oecd.org, 2013. [Consulta: 26 novembre 2022].
↑ Janse, Roland «Is the European Commission a credible guardian of the values? A revisionist account of the Copenhagen political criteria during the Big Bang enlargement». International Journal of Constitutional Law,, 2019, pàg. 43-65.

[1] «OECD Glossary of Statistical Terms - Copenhagen criteria Definition». stats.oecd.org, 2013. [Consulta: 26 novembre 2022].

[2] Janse, Roland «Is the European Commission a credible guardian of the values? A revisionist account of the Copenhagen political criteria during the Big Bang enlargement». International Journal of Constitutional Law,, 2019, pàg. 43-65.

[1]

[2]